Escales i tons

Si diem que una escala o una peça musical està en determinat to, estem definint la seva "tonalitat", la nota tònica amb la qual estan relacionades tota la resta. Per exemple, una melodia composada per notes de l'escala de Do major, es diu que està en to de Do major.

NOTA: Cada escala major té associada la seva relativa menor, que es troba restant-li 3 semitons al to original. Així, l'escala de La menor és la relativa menor de l'escala de Do major, Mi menor és la relativa menor de Sol major, etc. (vegeu apartat d'escales menors).

Els tons es poden combinar amb l'anomenat CERCLE DE QUINTES:

Per formar els tons sostinguts ens hem de moure cap a la dreta, cada pas és un interval de 5ª a partir del qual formem una nova escala, però per mantenir l'estructura d'origen (C major) cal afegir un nou sostingut a la nova escala major. En cada pas la 5ª nota (anomenada dominant) de l'escala original passa a ser la 1ª de la nova escala. La 4ª nota de la vella escala passa a ser la 7ª de la nova però augmentant un semitò.

Per exemple:

Així, si en l'armadura d'una partitura no hi veiem cap # vol dir que estem en to de C major. Si hi veiem un #, vol dir que estem en to de G Major i així anar fent seguint el cercle de quintes en direcció a les agulles de rellotge.

Per contra, si anem en direcció inversa pel cercle, farem un CERCLE DE QUARTES i formarem una nova escala a partir de la 4ª nota (anomenada subdominant) de l'escala original. Aquest cop, per mantenir l'estructura caldrà disminuir un semitò la 7ª nota de l'antiga escala que es converteix en la 4ª nota de la nova.

Per exemple:

Ara, si en l'armadura d'una partitura hi veiem un b, vol dir que estem en to de F major. Si en veiem dos, estem en Bb major, i així anar fent en sentit invers a les agulles del rellotge (vegeu fletxa verda).