All of me i My baby just cares for me

St.Louis Blues

Estils: Mark Knopfler

En Mark Knopfler fa servir principalment l'ESCALA MENOR NATURAL, que es pot identificar clarament en cançons com Sultans of Swing o Down to the Waterline. L'ús d'una tonalitat menor dóna un aire melangiós a qualsevol cançó, cosa que la fa ideal per a l'estil melòdic d'en Mark Knopfler. Com a escala alternativa també hi podem tocar la PENTATÒNICA MENOR (o de BLUES) de La.

A continuació es mostra un diagrama amb els acords i les escales a utilitzar:

Per treballar l'estil de Mark Knopfler farem servir aquesta seqüència d'acords (fig.1). Vegeu que el primer G (Sol) és en posició oberta, mentre que el segon s'aconsegueix arrosegant el Fa fins al tercer trast, un moviment molt típic de l'estil d'en Knopfler.

Una frase amb terceres (fig.2). És important respectar els silencis i fer servir l'stacatto.

Finalment, una melodia senzilla a l'estil Mark Knopfler (fig.3) i la base per tocar-hi a sobre (cliqueu la icona).

Els modes

Els modes no són altra cosa que una escala de notes. Si partim de l'escala de C Major i la seva estructura i l'anem a aplicant a les diferents notes que la formen obtindrem els diferents modes. Així, partint de la primera nota, C, i mantenint l'estructura de l'escala de C Major, obtenim l'anomenat MODE JÒNIC que, evidentment, coincideix amb l'escala de C Major. Ara, si prenem com a tònica el D, obtenim el MODE DÒRIC i d'aquesta manera, consecutivament, obtenim la resta de modes. Tot i que sembli la mateixa escala, cal veure que l'estructura ha canviat, perquè si bé el mode Jònic és T,T,ST,T,T,T,ST, en el Dòric és T,ST,T,T,T,ST,T. Per exemple, el mode Dòric de C és C, D, Eb, F, G, A, Bb, C.

A la taula 2 es mostren els diferents modes amb les seves distàncies tonals així com el seu patró a la guitarra.

Segons la taula 1, cal veure que si estem en to de C, podem tocar la Jònica de C, la Dòrica de D, la mixolidia de G, etc...

Per donar un exemple, el mode mixolidi és molt usat en el jazz, el dòric en la bossanova i músics com Mark Knopfler i Santana utilizen molt el mode eòlic (escala menor natural).

*T=to, ST=semitò. C (Do), D (Re), E (Mi), F (Fa), G (Sol), A (Si).

Escales i tons

Si diem que una escala o una peça musical està en determinat to, estem definint la seva "tonalitat", la nota tònica amb la qual estan relacionades tota la resta. Per exemple, una melodia composada per notes de l'escala de Do major, es diu que està en to de Do major.

NOTA: Cada escala major té associada la seva relativa menor, que es troba restant-li 3 semitons al to original. Així, l'escala de La menor és la relativa menor de l'escala de Do major, Mi menor és la relativa menor de Sol major, etc. (vegeu apartat d'escales menors).

Els tons es poden combinar amb l'anomenat CERCLE DE QUINTES:

Per formar els tons sostinguts ens hem de moure cap a la dreta, cada pas és un interval de 5ª a partir del qual formem una nova escala, però per mantenir l'estructura d'origen (C major) cal afegir un nou sostingut a la nova escala major. En cada pas la 5ª nota (anomenada dominant) de l'escala original passa a ser la 1ª de la nova escala. La 4ª nota de la vella escala passa a ser la 7ª de la nova però augmentant un semitò.

Per exemple:

Així, si en l'armadura d'una partitura no hi veiem cap # vol dir que estem en to de C major. Si hi veiem un #, vol dir que estem en to de G Major i així anar fent seguint el cercle de quintes en direcció a les agulles de rellotge.

Per contra, si anem en direcció inversa pel cercle, farem un CERCLE DE QUARTES i formarem una nova escala a partir de la 4ª nota (anomenada subdominant) de l'escala original. Aquest cop, per mantenir l'estructura caldrà disminuir un semitò la 7ª nota de l'antiga escala que es converteix en la 4ª nota de la nova.

Per exemple:

Ara, si en l'armadura d'una partitura hi veiem un b, vol dir que estem en to de F major. Si en veiem dos, estem en Bb major, i així anar fent en sentit invers a les agulles del rellotge (vegeu fletxa verda).

Black Orpheus

Autumn Leaves